NOMS: Estepa
borrera. Estepa negra. Estepera. Ajocasapes. Botja negra. Estepa borda. Occità:
Majorada, Massugo negro, Modre. Castellà:
Chocasapos. Jaguarzo morisco. Jaguarzo vaquero. Jara estepa. Jara negra.
Juagarza. Tomillo blanco. Jarilla. Hierba lobera. Gallego: Carpaza. Portuguès:
Saganho mouro. Francés: Ciste à feuilles de sauge, Ciste femelle,
Mondré. Italià: Brentina, Cisto femmina. Anglés: Sage-leaved rock
rose. Sage-leaved Cistus. Alemany: Salbeiblättrige Zistrose.
albeiblättriges Ciströschen
 |
| Flor de la estepa negra |
SINÒNIMS: Cistus cupanianus C.Presl
ex Spreng.;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Lavanduletalia stoechadis. Rosmarino-Ericion. Pinars,
alzinars i brolles, preferentment sobre sòls de terra rossa descalcificada.
Fins els 1500 m d’altitud. Aquest exemplar del camí de la Salaella Llarga de
Vallada (València)
 |
| Prefereix els terrenys descalcificats |
FORMA VITAL: Nanofaneròfit: en les formes vitals de Raunkjaer, les plantes amb els meristemes perdurables per damunt de 40 cm i per baix dels dos metres d’altura.
DESCRIPCIÓ: Mata
de 50 a 70 cm d’alçària, molt ramificat amb les tiges cobertes de pèls fins i
estrellats.
 |
| Les fulles no són viscoses, com altres estepes, però estan cobertes de pèls |
Fulles molt rugoses, ovades i arrodonides, amb pecíol i sense estípules, oposades, no viscoses però cobertes de pèls per l’endret i pel revés, d’un verd obscur i amb marge rugós.
 |
| Nombrosos estams grocs i un estigma en forma de disc |
Flors en cimes terminals, amb cinc pètals blancs, amb una taca groga a la base, que formen una corol·la d’uns 4-5 cm de diàmetre; calze amb cinc sèpals peluts en forma de cor, acuminats, els exteriors majors que els interiors. Nombrosos estams, un estil amb un estigma en forma de disc. Floreix de març a maig.
 |
| Fruit en càpsula globosa dividida en cinc valves |
Fruit en càpsula pubescent, globosa, amb cinc valves que s’obrin per deixar eixir les llavors
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Les estepes són plantes adaptades al clima mediterrani d’estius
eixuts. Entre les diverses estratègies que utilitzen està la de tindre fulles
que s’arruguen i perden turgència durant el període àrid i tornen a recobrar el
millor estat en haver-hi aigua disponible. Aquestes plantes de fulles
reversibles se les anomena malacofil·les.
 |
| Els sèpals exteriors sóm més grans que els interiors |
USOS I PROPIETATS:
En medicina populars s’empra com antibronquitic, expectorant i antitussigen.
S’empra en jardineria com ornamental. L’estepa borrera, com
quasi totes les estepes, té la qualitat de ser de les primeres en brotar
després d’un incendi, protegint el terreny i evitant l’erosió.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: el nom genèric Cistus
ve del grec Kísthos (llatí: cisthos) que designava a diverses
espècies del gènere Cistus. Hi ha
autors que relacionen el nom amb la paraula grega kíste que significa caixa o cistella, per la forma dels seus
fruits. L’epítet salviifolius fa
referència al paregut de les fulles amb les fulles de la sàlvia (salvii=sàlvia + folius= fulla)
Cistus salviifolius va ser descrit per
Carles Linné i publicat en Species Plantarum 1: 524. 1753.
Subscriu-t’hi al
canal Menuda Natura de YouTube en https://www.youtube.com/channel/UCpDRmib7EGEngZGMHaCc52A
Família Cistaceae
